Una història qualsevol

Sensacions tan rares contradictòries … Només fa dos mesos que ens vas deixar i la vida continua,  és així de difícil i de dur poder tirar endavant. Moltes vegades em sap greu fer les nostres coses, és com si t’abandonessim com si no ens sabés greu no veure't i no poder enfadar-nos amb tu.  Però quedar-nos a casa i no fer res tampoc et tornarà … Sensaciones rares quan penso que poc que compartim coses i que poc ho valoravem en aquell moment.  I val més no parlar del teu Barça ...

Ahir miràvem Litus, una pel·lícula ben diferent del que t'ha passat a tu! Però em va fer pensar amb la importància que despedir-nos de les persones estimades té per a nosaltres i potser també per la mateixa persona que ens deixa.  Et vas despedir de tots. encara que, d'una manera difícilment fàcil de reconèixer. Vas poder fer, d'una manera conscient, allò que a tu ningú et va donar l'oportunitat de fer. La teva mare no es va despedir de tu, i això sempre ho vas portar com una espina clavada. una espina que no et deixava parlar d'ella, una espina que no et va deixar explicar a la teva filla petita com era la seva padrina,una espina que crec mai vas superar. En canvi, a nosaltres ens vas donar tot el contrari. Et vam poder acompanyar i dir adéu, encara que això no fa més lleugera la pena i el dolor que ens ha deixat la teva absència. Aquell matí, quan et baixaven, et vaig dir fins després! Però jo sabia que estava dient adéu, no et tornaré a veure amb aquest c